Reunió amb la comunitat educativa pels fets de la plaça Ángel Pestaña

La reunió ha sigut convocada a iniciativa del moviment associatiu de Prosperitat per posar en comú amb la comunitat educativa els fets dels passats 9 i 16 d’octubre a la plaça Àngel Pestaña, quan un grup d’adolescents van quedar mitjançant les xarxes socials per barallar-se de manera multitudinària.

Tots estem d’acord que la baralla sembla un fet molt puntual que és possible que no es repeteixi i que transcendeix l’àmbit del propi barri, que en general no es pot considerar especialment conflictiu ni violent. Continua llegint «Reunió amb la comunitat educativa pels fets de la plaça Ángel Pestaña»

Jardineria domèstica

Poques són les cases que no tinguin en algun racó de l’interior, a les finestres, balcons, terrats… algun tipus de recipient amb terra i amb alguna planta.
Moltes o poques, amb bon aspecte o malaltisses. Això dependrà de l’habilitat i de la dedicació de cadascú.
És evident que quan el nostre millor jardiner, Nicolau Maria Rubió i Tuduri, deia que la jardineria és l’art del penediment (això d’art, deixem-ho, ja fa molt de temps que no en gastem) tenia tota la raó. Continua llegint «Jardineria domèstica»

Davant dels fets ocorreguts a la plaça Ángel Pestaña

Comunicat públic de l’Associació de Veïnes i Veïns de Prosperitat

El passat divendres 9 d’octubre es va produir un lamentable incident a la plaça Ángel Pestaña del barri de Prosperitat. Dos grups d’adolescents s’havien citat a l’indret per enfrontar-se. Va haver baralles que es van estendre als carrers adjacents, encara que la cosa no va arribar a ser greu per l’arribada del Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana. Algun dels joves va ser identificat pels Mossos quan es dirigien al metro de Via Júlia.

Davant la gravetat de l’incident, l’AV de Prosperitat es va posar en contacte amb el districte i vam acordar la celebració d’una reunió dimarts 13 d’octubre al local de l’associació de veïns. A aquesta reunió van assistir representants dels Mossos d’Esquadra i del districte (Guàrdia Urbana i tècnica de prevenció), així com de l’AV. Continua llegint «Davant dels fets ocorreguts a la plaça Ángel Pestaña»

Cotorres i chorisies

Aquests dies veureu a Angel Pestaña i sota de les Chorisia (aquests arbres de tronc verd, amb punxes i amb panxa, com l’Obèlix) un escampall de flors.
Flors grans i boniques. Si de les moltes que hi ha n’agafeu alguna, podreu observar que tenen la seva base, el calze, un tros menjat i picat. Això, que ocasiona la seva ràpida caiguda, és obra de les cotorres!
La seva gran proliferació mereix la catalogació de plaga.
Afecten la salut dels nostres arbres: destrossen el brancatge per construir els enormes nius que posen en perill la seva estabilitat.
Foragiten els ocells de tota la vida, fan un soroll insuportable per qui té nius a prop, amb les seves defecacions afecten el mobiliari públic, poden ser transmissores i portadores de malalties…
Fins ara, la retirada de nius i els falcons no són suficients per mantenir-les en un nombre raonable. Alguna cosa més haurem de fer.

La Zona Verda és una selva

El dia 15 de març fèiem arribar al districte un escrit qüestionant diferents aspectes de la plantació d’arbusts a la gespa de la Zona Verda.
Entre altres coses hi escrivíem:
“Hi ha consciència que mantenir el grup: males herbes, esporgues… requereix més mà d’obra que la gespa?…”
Ens sap greu, però el temps ens ha donat la raó. De la resposta que arribava des de Medi Ambient, on no es contestava cap qüestió de fons, el que es compleix abastament i molt més enllà del que es volia, és això de la “diversitat biològica”.
Entre els arbusts que resisteixen i l’aclaparadora invasió de males herbes, l’espai s’ha convertit en una selva. Continua llegint «La Zona Verda és una selva»

Arbres que es guarneixen per a la Festa Major

Per a la Festa Major, les banderoles, les pancartes, les samarretes de les penyes… són les encarregades de posar-hi el color que hi va associat.
Aquest any hem tingut l’aportació afegida de colors naturals amb què ens han obsequiat molts arbres dels nostres carrers i places.
La floració d’alguns ha coincidit plenament amb la festa. Altres havien esclatat abans, però s’esforçaven per intentar aguantar i contribuir. Uns tercers s’hi han incorporat amb força els últims dies, desitjosos de participar-hi. Continua llegint «Arbres que es guarneixen per a la Festa Major»

No és el que sembla!

Un arbre cobert de flors blanques, amb llimones penjant!
La foto, captada avui, correspon a una perera de jardí (Pyrus calleriana) de davant de l’entrada, al carrer Molí, de l’escola Prosperitat. Les llimones són d’un llimoner de l’interior que sembla que no han pogut resistir la tentació d’observar, de ben a prop, l’espectacular floració de les seves veïnes.
En els carrers del barri tenim, ARA, fruiters en plena floració. Aquests arbres no es planten per fer fruita, si no per la bellesa en el moment de la florida. Són varietats per a la jardineria.
Podeu gaudir de les pereres del carrer Molí, entre Flor de Neu i Tissó i del carrer Borràs, d’Enric Casanovas a Boada.
També dels cirerers (Prunus serrulata) que, amb poca salut, resten al carrer Canyameres.
De fruiters, dels de veritat (presseguers, ametllers, cirerers, pruneres…) en tenim en patis d’algunes cases i d’escoles.
A la plaça Prosperitat resten, com a testimoni del passat, una prunera, un llimoner i un nesprer que havien crescut al ‘pati del marmolista’.

Malgrat tot… esclata la primavera

Als nostres carrers les primeres flors apareixen en el mirabolà. És una prunera de fulles vermelles (Punus cerasifera Pissardii), que arribà a França a finals del segle XIX, enviat per Pissard, jardiner del Xa de Pèrsia.

Les seves flors, blanc/rosades, cobreixen l’arbre, abans de l’aparició de les seves fulles, roig púrpura. Aquesta setmana s’estan obrint les primeres, no us perdeu com aniran cobrint, en pocs dies, tot l’arbre.

Podreu gaudir d’aquest esclat a Joaquim Valls, pati de Ralet, Tissó, part baixa de Conflent, Argullós (entre Pablo Iglesias i passatge Argullós, Pablo Iglesias (entre Via Favència i Flor de Neu), als talussos de la Meridiana dels blocs de la Renfe…
Les imatges corresponen a floracions d’anys anteriors.

Les cotorres ja no hi faran més el niu!

El diumenge els operaris treien el niu, i el dijous tallaven la palmera. Cal suposar que al valorar el risc de que la palmera es trenqués, s’ha optat per tallar-la. És veritat que sap greu que desaparegui un arbre, però davant la possibilitat que es trenqui o caigui, no hi ha dubte, la seguretat és el primer. Aquesta palmera datilera tenia la capçada i l’extrem del tronc amb una inclinació preocupant. Cal suposar que per la mateixa raó s’ha tallat la tipuana del davant. Molt volum de branques i moltes vegades unes arrels poc desenvolupades i superficials que no asseguren un bon ancoratge. Els motius d’això són complexes i en parlarem un altre dia. Podeu veure que s’han tallat a un metre d’alçada i no arran de terra. Això és una pregunta que ens fan sovint, per què? La raó és senzilla: la grua per arrencar-la necessita on poder agafar les bragues (“cordes”) per estirar.
I aquesta la foto on es veu com ha quedat.

Niu fora

A la foto podem veure com el diumenge passat, 1 de febrer, una brigada actua d’urgència per retirar un niu de cotorres a una palmera datílera de la Zona Verda. La del costat té encara un niu, immens, a l’ull. Aquests nius, que sobrepassen el centenar de quilos, poden contribuir al trencament de la palmera, cosa que produiria danys irreversibles en el cas de caure sobre algú.
Les cotorres, introduïdes primer com a animal de companyia, apareixen lliures, formant colònies, l’any 1975, al voltant del Parc de la Ciutadella. Des d’aquí, amb una proliferació desenfrenada, s’han escampat per tota la ciutat.
Els efectes negatius són molts:
– Per construir els nius destrossen els arbres, d’on arranquen branquillons.
– Han desplaçat els ocells “de tota la vida”.
– Produeixen sorolls intensos i pertorbadors.
– Els seus excrements deterioren el mobiliari urbà.
– Poden ser portadores de malalties…
Tot això, a part dels gran habitacles que suposen un perill, primer per a l’espècie on els instal·len i sobretot per a la gent. Està clar que la seva gran multiplicació necessita mesures que van més enllà de la retirada puntual de nius. La introducció de falcons no ha tingut una incidència remarcable.