Cotorres i chorisies

Aquests dies veureu a Angel Pestaña i sota de les Chorisia (aquests arbres de tronc verd, amb punxes i amb panxa, com l’Obèlix) un escampall de flors.
Flors grans i boniques. Si de les moltes que hi ha n’agafeu alguna, podreu observar que tenen la seva base, el calze, un tros menjat i picat. Això, que ocasiona la seva ràpida caiguda, és obra de les cotorres!
La seva gran proliferació mereix la catalogació de plaga.
Afecten la salut dels nostres arbres: destrossen el brancatge per construir els enormes nius que posen en perill la seva estabilitat.
Foragiten els ocells de tota la vida, fan un soroll insuportable per qui té nius a prop, amb les seves defecacions afecten el mobiliari públic, poden ser transmissores i portadores de malalties…
Fins ara, la retirada de nius i els falcons no són suficients per mantenir-les en un nombre raonable. Alguna cosa més haurem de fer.

La Zona Verda és una selva

El dia 15 de març fèiem arribar al districte un escrit qüestionant diferents aspectes de la plantació d’arbusts a la gespa de la Zona Verda.
Entre altres coses hi escrivíem:
“Hi ha consciència que mantenir el grup: males herbes, esporgues… requereix més mà d’obra que la gespa?…”
Ens sap greu, però el temps ens ha donat la raó. De la resposta que arribava des de Medi Ambient, on no es contestava cap qüestió de fons, el que es compleix abastament i molt més enllà del que es volia, és això de la “diversitat biològica”.
Entre els arbusts que resisteixen i l’aclaparadora invasió de males herbes, l’espai s’ha convertit en una selva. Continua llegint «La Zona Verda és una selva»

Arbres que es guarneixen per a la Festa Major

Per a la Festa Major, les banderoles, les pancartes, les samarretes de les penyes… són les encarregades de posar-hi el color que hi va associat.
Aquest any hem tingut l’aportació afegida de colors naturals amb què ens han obsequiat molts arbres dels nostres carrers i places.
La floració d’alguns ha coincidit plenament amb la festa. Altres havien esclatat abans, però s’esforçaven per intentar aguantar i contribuir. Uns tercers s’hi han incorporat amb força els últims dies, desitjosos de participar-hi. Continua llegint «Arbres que es guarneixen per a la Festa Major»

No és el que sembla!

Un arbre cobert de flors blanques, amb llimones penjant!
La foto, captada avui, correspon a una perera de jardí (Pyrus calleriana) de davant de l’entrada, al carrer Molí, de l’escola Prosperitat. Les llimones són d’un llimoner de l’interior que sembla que no han pogut resistir la tentació d’observar, de ben a prop, l’espectacular floració de les seves veïnes.
En els carrers del barri tenim, ARA, fruiters en plena floració. Aquests arbres no es planten per fer fruita, si no per la bellesa en el moment de la florida. Són varietats per a la jardineria.
Podeu gaudir de les pereres del carrer Molí, entre Flor de Neu i Tissó i del carrer Borràs, d’Enric Casanovas a Boada.
També dels cirerers (Prunus serrulata) que, amb poca salut, resten al carrer Canyameres.
De fruiters, dels de veritat (presseguers, ametllers, cirerers, pruneres…) en tenim en patis d’algunes cases i d’escoles.
A la plaça Prosperitat resten, com a testimoni del passat, una prunera, un llimoner i un nesprer que havien crescut al ‘pati del marmolista’.

Malgrat tot… esclata la primavera

Als nostres carrers les primeres flors apareixen en el mirabolà. És una prunera de fulles vermelles (Punus cerasifera Pissardii), que arribà a França a finals del segle XIX, enviat per Pissard, jardiner del Xa de Pèrsia.

Les seves flors, blanc/rosades, cobreixen l’arbre, abans de l’aparició de les seves fulles, roig púrpura. Aquesta setmana s’estan obrint les primeres, no us perdeu com aniran cobrint, en pocs dies, tot l’arbre.

Podreu gaudir d’aquest esclat a Joaquim Valls, pati de Ralet, Tissó, part baixa de Conflent, Argullós (entre Pablo Iglesias i passatge Argullós, Pablo Iglesias (entre Via Favència i Flor de Neu), als talussos de la Meridiana dels blocs de la Renfe…
Les imatges corresponen a floracions d’anys anteriors.

Les cotorres ja no hi faran més el niu!

El diumenge els operaris treien el niu, i el dijous tallaven la palmera. Cal suposar que al valorar el risc de que la palmera es trenqués, s’ha optat per tallar-la. És veritat que sap greu que desaparegui un arbre, però davant la possibilitat que es trenqui o caigui, no hi ha dubte, la seguretat és el primer. Aquesta palmera datilera tenia la capçada i l’extrem del tronc amb una inclinació preocupant. Cal suposar que per la mateixa raó s’ha tallat la tipuana del davant. Molt volum de branques i moltes vegades unes arrels poc desenvolupades i superficials que no asseguren un bon ancoratge. Els motius d’això són complexes i en parlarem un altre dia. Podeu veure que s’han tallat a un metre d’alçada i no arran de terra. Això és una pregunta que ens fan sovint, per què? La raó és senzilla: la grua per arrencar-la necessita on poder agafar les bragues (“cordes”) per estirar.
I aquesta la foto on es veu com ha quedat.

Niu fora

A la foto podem veure com el diumenge passat, 1 de febrer, una brigada actua d’urgència per retirar un niu de cotorres a una palmera datílera de la Zona Verda. La del costat té encara un niu, immens, a l’ull. Aquests nius, que sobrepassen el centenar de quilos, poden contribuir al trencament de la palmera, cosa que produiria danys irreversibles en el cas de caure sobre algú.
Les cotorres, introduïdes primer com a animal de companyia, apareixen lliures, formant colònies, l’any 1975, al voltant del Parc de la Ciutadella. Des d’aquí, amb una proliferació desenfrenada, s’han escampat per tota la ciutat.
Els efectes negatius són molts:
– Per construir els nius destrossen els arbres, d’on arranquen branquillons.
– Han desplaçat els ocells “de tota la vida”.
– Produeixen sorolls intensos i pertorbadors.
– Els seus excrements deterioren el mobiliari urbà.
– Poden ser portadores de malalties…
Tot això, a part dels gran habitacles que suposen un perill, primer per a l’espècie on els instal·len i sobretot per a la gent. Està clar que la seva gran multiplicació necessita mesures que van més enllà de la retirada puntual de nius. La introducció de falcons no ha tingut una incidència remarcable.

Reunió d’entitats sobre el futur del solar de la Plástica Flor

1 de juliol 2014, AV Prosperitat (Baltasar Gracián, 24-26)

Assistents: Casal de joves (Irene, Víctor, David), Casal de barri /Peca (Andrés, Ferni), Escola Víctor Català (Lourdes -mestra-, Meritxell -AMPA), AV Prosperitat (Ricardo, Albert, Pepus, Carolina, Dani, Gille, Joan Catafal, Elia)

Excusats: Escola d’adults de Prosperitat (Jordi Brugal), Userda (José Angel), Helena (casal de barri de Prosperitat), Pep Ortiz (Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de Nou Barris)

La reunió es convoca a iniciativa de l’AV perquè en l’última reunió amb la nova gerent Gemma Arau es proposa la creació d’una taula de treball amb l’Ajuntament sobre el futur del solar de la Plástica Flor.

Situació actual

No es farà res en aquest mandat (el projecte va caure del Pla d’Inversions Municipal).

L’Ajuntament ha mostrat pors de les iniciatives veïnals (negativa a cedir el solar de Plástica per a la fira de la Festa Major). D’altra banda, és simptomàtica la paralització dels equipaments de la pastilla Valldaura-Rio de Janeiro davant la negativa del barri a la construcció de pisos.

S’han perdut 3 anys, però la conjuntura actual pot beneficiar al projecte: 1) falta un any per a les eleccions i l’Ajuntament està disposat a seure i parlar. 2) la ciutat està revolucionada (Can Vies, Harmonia, Ciutat Vella, Paral·lel…) i l’Ajuntament, debilitat per haver tirat endavant projectes sense consens veïnal i governant en minoria.

A un any de les eleccions municipals és un bon moment per ordenar les nostres idees, establir prioritats i recollir i concretar propostes.

Per la seva part l’Ajuntament, tot i que no ha anunciat cap pla, per conversacions informals sembla que contempla la idea del govern anterior d’una gran biblioteca de Districte per al solar.

Idees generals

Prosperitat: Partim de la base que el barri és un dels més densos en població de la ciutat, té dèficit d’equipaments, els existents estan obsolets i no queda pràcticament sòl públic (solar Plástica, pastilla Valldaura i pastilla Molí, sense oblidar l’edifici de Telefónica).

El gran debat és si situem el tema només per a la Plástica Flor o el plantegem en el context del pla d’equipaments general del barri. En coherència amb el treball que venim fent les entitats de Prosperitat des de l’any 2008, la segona opció seria la més adient.

Equipaments actuals amb problemes d’espai: casal de barri, escola d’adults, casal gent gran, escola Víctor Català.

Equipaments pendents: casal de joves, piscina Molí, residència i centre de dia Molí.

Necessitats: espais infantils, esportius, culturals, per a gent gran.

L’objectiu és doble: 1) Que es tinguin en compte les propostes del teixit social, de Prosperitat i dels barris propers, ja que una part de l’equipament cobrirà tota la zona nord de Nou Barris. 2) Obrir un procés participatiu amb garanties perquè els veïns i veïnes coneguin i facin seu el projecte.

Hi ha dos idees bàsiques importants: 1) tenir clar què és per a nosaltres un equipament públic (no ho són els pisos, encara que siguin de protecció). 2) Volem obrir la possibilitat que la gestió sigui ciutadana allà on es pugui (en tot cas, municipal: volem evitar equipaments públics gestionats per empreses amb ànim de lucre).

Una vegada tinguem clares les necessitats, és important també establir les nostres prioritats i fases-calendari. (No es pot fer tot de cop).

Propostes generals

Volem equipaments polivalents i/o reconvertibles (que no siguin rígids i puguin complir vàries funcions).

Que la seva construcció i manteniment es facin amb criteris de sostenibilitat ambiental i econòmica.

Mantenir la zona verda /possibilitat d’horts urbans.

Que facilitin els espais de trobada veïnal intergeneracional (espai per a esports i/o expressions artístiques a l’aire lliure, etc.).

Possibilitat d’incloure espais/activitats necessàries però que provoquen rebuig social (ex. atenció drogodependències).

Aprofitar que es farà pàrquing per contemplar la possibilitat de fer aules d’assaig musical.

Hi ha consens en la necessitat d’un auditori de mig/gran aforament.

Tenir en compte les necessitats de l’escola propera al solar Víctor Català.

Propostes concretes

Convidar associacions i tècnics d’altres barris que han fet processos participatius perquè ens expliquin com ho han fet (ex. Fem Rambla). Parlar-hi ara per tenir una reunió al setembre (s’encarrega AV Prosperitat).

Fer una segona reunió amb les entitats al setembre, ampliant la participació (trucar per telèfon a les entitats que no han respost: resta d’escoles, entitats infantils, culturals…).

Casal de joves comenta la batalla que tenen amb l’Ajuntament per aconseguir el cobriment dels barracots. És un tema urgent.