Formentera: Un altre carrer amb arbres!

La primera urbanització del barri, ara fa uns 100 anys, en mans de la iniciativa privada i sense cap planificació oficial, va configurar un barri de carrers estrets on la prioritat era dedicar el terreny a la venda de solars i de “regalar” com menys pams millor a l’espai públic, com ara als carrers.

L’amplada del carrer és una limitació, sovint insalvable, per plantar-hi arbres. És el cas de molts carrers del barri: Arítjols, Conveni, Flor de Neu, Enric Casanovas, Canyelles…

Ara, març 2018, les obres de millora del carrer Formentera han possibilitat “encabir-hi” 9 arbres, repartits entre Tissó i Vesuvi. L’espècie escollida, Prunus cerasif era atropurpurea-Pisardii (Prunera de fulles vermelles), és un arbre de creixement limitat, cosa que el fa apte per a espais reduïts.

La seva floració primerenca, abans de l’aparició de les fulles vermelles que contravenen allò que es repeteix que les fulles són verdes,
representaran una millora visual per un carrer on el totxo i l’asfalt en són els clars dominadors.

La prunera vermella la tenim ben representada al barri: Tissó, Joaquim Valls, Conflent… potser per allò que omple boques, fins a cansar, de la biodiversitat, es podia haver pensat en una altra espècie.

No ens podem estar de dir que el que es predica i teòricament es té molt clar, no té res a veure amb el que es fa. L’escocell no pot ser l’espai que es guarda per plantar-hi un arbre. Ha de ser considerat com un element que forma part d’una estructura i així s’ha de concebre el paviment i tot el que l’envolta.

S’ha plantat l’arbre en un espai mínim on, domesticat i captiu, intentarà sobreviure. Quan sabem que per créixer en bones condicions, cal envoltar-ho d’un volum important de graves i terres millorades que li retinguin la humitat, les arrels puguin profunditzar i disposar d’aire per respirar.

Tindríem uns arbres molt més sans, amb menys costos de manteniment i que, obligats desesperadament a buscar qualsevol escletxa per trobar aire i humitat, acabin aixecant paviments.

Text: Joan Catafal / Foto: Alberto Sanagustín

15 viites totals, 1 Visites avui