Ideal Plástica Flor, d’aparcament a zona verda i equipamentse
El solar on estava l’última fàbrica de Prosperitat s’ha de convertir en una zona verda i acollir els equipaments que es van pactar amb el barri ja fa quatre anys.
No va ser fàcil arribar a un acord perquè un dels pocs sòls públics que ens queden compleixi una doble funció: guanyar verd i esponjar un barri molt dens i, a la vegada, pal·liar el dèficit històric d’espais culturals i comunitaris de qualitat. I no només al barri: la dimensió d’aquesta illa i la seva situació fa que aquests futurs equipaments puguin ser utilitzats pel veïnat dels barris propers.
El cotxe ocupa massa extensió en una ciutat amb un espai limitat, i treure’l de la superfície és l’única manera que aquest ús privat es converteixi en veritablement públic en beneficï de tothom. La pandèmia ha confirmat una realitat que ja sabíem: que necessitem més espais verds per millorar la nostra salut i qualitat de vida.
Aquesta peça entre el passeig Valldaura i els carrers de Santa Engràcia i Font de Canyelles ocupa uns 4.500 metres quadrats, dels quals s’han de dedicar una mica més de 3.000 a zona verda i l.500 a diferents equipaments, alguns d’ells soterrats.
Després d’un llarg procés participatiu que va culminar l’any 2017, es van concretar una sèrie d’equipaments i es va posar sobre paper un “programa funcional” (és a dir, els espais que havien d’ocupar i els diferents usos que havien de tenir cadascun d’ells).
Aquests equipaments són:
– Biblioteca de districte (que amplia la proposta del barri d’una biblioteca de proximitat)
– Auditori
– Equipament de barri (espai cultural polivalent per a ús compartit de les diferents entitats i equipaments de la Prosperitat)
– Pàrquing soterrat
Aquest conjunt d’equipaments i zona verda han de permetre complir alguns dels objectius que ens proposàvem com a barri, com aconseguir espais dignes de proximitat per a la cultura, l’aprenentatge, l’esport o l’organització veïnal i donar un respir a equipaments necessitats d’espais com el Casal de Barri, l’escola Víctor Català o el Poliesportiu Valldaura.
Abans que acabi aquesta legislatura (2023) l’Ajuntament ha de resoldre el concurs d’idees i tenir enllestit el projecte executiu, imprescindible perquè es pugui començar l’obra. Per a això s’han reservat més d’1 milió d’euros del pressupost municipal. Mentrestant, es dedicaran 100.000€ a adequar ara una part de l’aparcament per a usos comunitaris i esportius fins que no es transformi l’espai de manera definitiva.
Des del barri reclamem:
– Que com més aviat millor es decideixi el guanyador del concurs d’idees (aturat durant dos anys!).
– Que es reactivi la comissió mixta entre l’Ajuntament i les entitats del barri, perquè el projecte guanyador s’acabi d’adaptar a les necessitats reals de les persones que farem servir aquests espais.
Per arribar al punt on ens trobem ha calgut una lluita del barri de més de 40 anys que repassem en aquesta cronologia. Esperem que, aquesta vegada sí, l’espai de l’antiga fàbrica es converteixi en un altre pol de vida per al barri.
Cronologia d’una lluita de més de 40 anys
1956: La Ideal Plástica Flor es posa en funcionament al barri. Fabricava i importava objectes florals de decoració per a la llar. A la dècada dels 60 va arribar a tenir més de 700 treballadors. Va funcionar durant 53 anys i és l’última fàbrica que va existir a Prosperitat.
Anys 80: Davant les notícies sobre el desmantellament de la fàbrica, el moviment veïnal comença a reivindicar el solar per destinar-lo a equipaments i zona verda.
1990: S’aprova el Pla Especial de Reequipament i Millora de Prosperitat (PERI) que, atenent la petició veïnal, contempla la “reserva de sòl per a equipament i espai lliure a la pastilla Plástica Flor”, un solar de 4.697 m2.
2009: Davant la pressió del barri, l’Ajuntament (PSC) adquireix la propietat del solar i enderroca la fàbrica amb els fons del “plan Zapatero”. Es compromet a construir equipaments i zona verda en el mandat 2011-2015.
2011: El canvi d’Ajuntament (CIU) atura el projecte i el fa caure del PAM i dels seus pressupostos amb l’argument de la crisi econòmica. Es destina de manera “provisional” a aparcament en superfície i jocs infantils. Són quatre anys perduts en què no es va avançar.
2014: El barri sí que avança pel seu compte i crea un grup de treball veïnal per treballar la proposta del barri i tenir possibilitat d’interlocució amb l’Ajuntament. En ell estan presents l’AV de Prosperitat, l’AFA de l’escola Víctor Català, el Casal de Barri, el Poliesportiu Valldaura i altres entitats i veïns.
2016: Un altre canvi en l’Ajuntament (Comuns) permet crear una taula de treball sobre el tema i consensuar amb el veïnat el projecte. Es pacta el “programa funcional” que defineix els espais i usos que han de tenir els equipaments. L’objectiu és assentar les bases per executar l’obra en el següent mandat (l’actual).
2017: El Consell Municipal de Districte aprova per unanimitat per a l’àmbit de la Ideal Plástica Flor “un equipament cultural multifuncional amb característiques i vocació d’equipament referent de districte i de ciutat i que alhora doni sortida a les propostes culturals de les entitats i el veïnat del barri de Prosperitat i del districte”.
2018: El 5 d’octubre les entitats del grup de treball veïnal convoquen una assemblea oberta per presentar, debatre i ratificar la proposta del barri.
2019: Es convoca el concurs d’idees. L’equip guanyador d’arquitectes haurà de redactar el projecte executiu, imprescindible per posar en marxa l’obra. Però el concurs no es falla i s’acaba el mandat. Entre les eleccions, la constitució d’un nou Ajuntament (Comuns i PSC) i els efectes posteriors de la pandèmia, perdem dos anys i ens trobem en la situació actual.
2021: L’Ajuntament reserva 100.000€ del pressupost municipal per adequar de manera temporal una part del solar per a usos esportius i comunitaris i 1 milió d’€ per redactar el projecte executiu.
2023: El barri espera que aquest sigui l’any en què l’Ajuntament compleixi de manera definitiva amb el seu compromís i es construeixin d’una vegada per totes els equipaments que es van començar a somniar als anys 80.
