La Zona Verda és una selva

El dia 15 de març fèiem arribar al districte un escrit qüestionant diferents aspectes de la plantació d’arbusts a la gespa de la Zona Verda.
Entre altres coses hi escrivíem:
“Hi ha consciència que mantenir el grup: males herbes, esporgues… requereix més mà d’obra que la gespa?…”
Ens sap greu, però el temps ens ha donat la raó. De la resposta que arribava des de Medi Ambient, on no es contestava cap qüestió de fons, el que es compleix abastament i molt més enllà del que es volia, és això de la “diversitat biològica”.
Entre els arbusts que resisteixen i l’aclaparadora invasió de males herbes, l’espai s’ha convertit en una selva.
Però no ens confonguem, el problema no és dels jardiners de la zona, sinó de qui planifica des d’un despatx i que amb els conceptes de “moda” es justifica. Sovint amb mostres d’ignorar la realitat del carrer i de menystenir, potser, l’opinió dels operaris que l’hauran de mantenir. Ells sí que tenen un coneixement directíssim de la realitat, dels límits del seu grup de treball i de fins on poden arribar.
No oblidem tampoc que, en aquest cas, va ser la privada qui ho va executar i qui se’n va beneficiar. A més recepcionant, se suposa, l’obra amb uns criteris molt benevolents i generosos.
No s’hi val que aquest escrit serveixi perquè quan algú el llegeixi, ordeni amb urgència la neteja de la taca arbustiva. El problema no és d’aquest espai, sinó general.
Creiem que el que cal revisar és la concepció i la gestió! Què això fa falta, no només al barri, en tenim un munt d’exemples.